Descripció

1. Castell de Creixell

El topònim Creixell va aparèixer l’any 1083 quan Philippe, el rei de França, va nomenar a Artal Gilmundo governador del castell de Creixell.
La carta de la ciutat va ser concedida en 1190 pel bisbe de Barcelona, ​​Ramon de Castellvell. El vestigi més antic que queda d’aquesta fortalesa medieval és el seu talús de pedra dels segles XI i XII. L’antiga presó del segle XIV i el celler del segle XVI són també dignes de menció.

Ha estat alterat moltes vegades i ha guanyat reconeixement com un lloc de Patrimoni Cultural Nacional. L’interior del castell està actualment equipat com un habitatge privat.

2. Castell de la Pobla de Montornès

En 1066, el Comte de Barcelona va atorgar el senyoriu Ramon de Transunyer de Puigperdiguers (Montornès). El castell, però, no es va completar fins 1099. Més tard es va convertir en propietat del Monestir de Santes Creus i al segle 18 les terres van ser venudes als propietaris de la ciutat fins que el castell va ser expropiat per les lleis Mendizabal.

El que queda del castell avui inclou una torre orientada a l’oest i un gran mur de contenció al voltant de la plaça del mercat circular davant del Hermitage, que va ser construït al voltant de 1785. La imatge de la Mare de Déu de Montornès és una talla d’alabastre del segle 16 – segle 17.

3.Castell de Nou de Gaià

El castell va començar com una torre del segle XI que ja no existeix, i les extensions posteriors van portar a la seva transformació en un castell amb un recinte emmurallat. No va ser fins al segle XVII que es van dur a terme les extenses modificacions arquitectòniques que encara es poden veure avui en dia. El castell de Nou de Gaià, que s’assembla més a una casa pairal que a un castell medieval, ha tingut una llarga evolució arquitectònica des del segle XI fins a l’actualitat. La primera referència és de l’any 1011, i més tard, l’any 1023 el comte Ramon Berenguer el va assignar al llinatge Claramut.

Al segle XIX es va convertir en la llar ancestral del Baró de Quatre Torres fins a la Guerra Civil (1936-1939). Carles Morenes i Carvajal, vescomte de Alesson, va néixer en aquest castell. L’últim propietari, el Capità General de les Illes Balears, el va entregar al consell municipal el 1982.

4.Castell de Vespella

Són els aquesta secció del sender no segueix la ruta oficial a través del Catllar, sinó una més curta directament des Vespella a Renau:

En el punt de ruta “03RiverCrossing” es creua el riu Gaià. El 30 de desembre va ser molt fàcil fer-ho ja que tenia un màxim de 20 cm de profunditat i no més de 2 metres de llarg per creuar-(aigua molt clara i sòl pedregós). Prengui pantalons llargs prop del riu perquè hi ha algunes esbarzers espinoses.

Situada al cim d’un turó prop de l’església de Sant Miquel, la primera evidència del castell data del segle XII, però es creu que va ser construïda al segle XI. El recinte de base rectangular va ser defensat en l’extrem nord per una torre circular i les parets encara són traçables en l’actualitat. El topònim Vespella va aparèixer per primera vegada en 1167 amb la repoblació de Ponç a Far. Des del segle XIII en endavant va ser propietat de diversos senyorius, com el Montolius, el Queralts, la ciutat de Barcelona i els Icarts de Torredembarra. Durant les guerres carlines va servir com a camp de batalla entre les tropes del comando Canaster i els Miquelets d’Altafulla i Torredembarra.

5.Castell de Renau

Renau va ser colonitzat a mitjan segle XII i va romandre com a propietat dels senyors del Catllar fins al segle XIV, quan va passar a mans de la família Montoliu, que va expandir el seu territori al llarg del segle XV. L’any 1685, van vendre la propietat a Francesc Perelló. L’any 1727, la Baronia de Renau va ser controlada per l’Orde Hospitalari fins a l’abolició dels senyorius al segle XIX. Les restes del castell feudal de Renau van ser demolits el 1876 per construir l’església. En Renau, el terme “castell” sol entendre com una “casa pairal” en lloc d’un castell feudal.

6.Castell de Catllar

El castell de Catllar va ser construït sobre les restes d’una ciutat fortificada que data de l’Edat del Ferro (segle VII aC – segle V dC) en un turó que domina un dels meandres del riu Gaia. Data de principis del segle XI, una època en què el riu servia de frontera entre les comarques catalanes i el regne d’Al-Andalus. L’estructura actual és el resultat d’una expansió de la paret i la torre originals que van veure edificis afegits principalment entre els segles XIII i XVI; el castell va experimentar la seva expansió més notable en l’últim d’aquests segles, que el va formar com un local de base triangular amb un fossat, un perímetre emmurallat amb dues torres a la façana principal i els edificis interiors organitzats al voltant d’un pati.

7.Castell de Riera de Gaià

El castell de Montoliu és conegut com Castellot o Castell de Santa Margarida. Estratègicament posicionat a Riera de Gaià, va aparèixer per primera vegada en l’any 1060 amb el nom de Castell d’Ullastrell. El seu nom més tard es va canviar al Castell de Montoliu i així es va cridar fins al 15 segle quan es converteixi en la propietat de Joan de Buixadors. Enderrocat durant la Guerra de la Independència, el que es pot identificar a partir de la seva estructura inclou la torre circular dels segles XI i XII, un edifici rectangular de dos pisos amb volta apuntada que es va construir a les parets entre els segles XIII i XIII . Segle XIV i l’ample fossat, excavat a la roca i que ara està cobert de vegetació.

8.Castell de Ferran

La referència al castell de Ferran es fa en l’any 1197 en la voluntat de Guillem de Granada. Esmentat en els documents del rei Jaume I (Jaume I el Conqueridor), va pertànyer a l’arquebisbe de Tarragona al segle XIV i l’any 1340 es van documentar disturbis, la causa va ser l’oposició dels habitants de Ferran a un impost de guerra presentat per el Rei Pere “el Cerimoniós”. El castell va començar com una torre del segle XI que ja no existeix, i les extensions posteriors van portar a la seva transformació en un castell amb un recinte emmurallat. No va ser fins al segle XVII que es van dur a terme les extenses modificacions arquitectòniques que encara es poden veure avui en dia.

9.Castell de Tamarit

El castell de Tamarit està situat en un turó, el que li dóna un aspecte imponent i defensiu. L’edifici central original del segle XI va ser danyat durant la revolta catalana. Més tard, el rei Pere IV, conegut com el Rei Pere “el Cerimoniós”, va ordenar que es tanqués i es pot rastrejar el recinte emmurallat que va patir canvis en els segles posteriors. Les seves característiques més notables inclouen la torre quadrada al costat de l’església romànica de Santa Maria amb el seu campanar de cadireta. Davant del recinte emmurallat es troba una torre de vigilància que va ser construïda per defensar-se contra els freqüents atacs de corsaris que van afectar la costa durant tot el segle XVI.

10.Castell d’Altafulla

El castell d’Altafulla s’esmenta per primera vegada en 1059 i la parròquia s’esmenta per primera vegada en la butlla papal de 1194. L’edifici actual, que data del segle XVII i està adossat als murs de Vila Closa, té una base de forma irregular. El parapet de merlets i merlets li dóna l’aparença d’una fortificació. L’estil dominant del Renaixement és evident en les portes i finestres. Va servir com una caserna per a la milícia d’Altafulla a la primera de les guerres carlines, i va ser un refugi per a les tropes i els soldats durant la Guerra Civil (1936-1939). Avui dia és propietat privada i no està oberta per a visites públiques.

11.Castell de Torredembarra

Des del segle XVI en endavant, el Castel Nou de Torredembarra va ser propietat del llinatge de la família Icart, el membre més notable va ser Lluís d’Icart, general alcalde de Catalunya i senyor del Castel Nuovo de Nàpols. Va ser aquesta família noble la que va construir l’únic castell renaixentista de nou pisos que hi ha a Catalunya, servint com la seva residència principal fins a l’any 1663. Al segle XIX, Josep Safont va comprar el castell i va ser utilitzat com fortalesa durant les guerres carlines, amb una batalla entre carlins i liberals que va tenir lloc allí el 15 d’abril de 1874. la ciutat va obtenir la propietat de la mateixa en la dècada de 1980 i es va convertir en les oficines de l’Ajuntament en l’any 2000.

12.Castell de Clarà

El nom del lloc Clarà s’esmenta per primera vegada en 1057 quan Ramon Berenguer va donar un “quadra” per crear una unitat de defensa i cultiu.

En 1206 es van confirmar els límits territorials que el separen del municipi de Torredembarra.

El castell de Clarà va ser construït en els segles XV i XVI al cim de l’antic castell medieval. L’edifici va jugar un paper important en el segle XV a la guerra entre el rei Joan II i la Generalitat. Va ser restaurat a mitjans del segle XX. El castell de Clarà també és conegut pel topònim local Xeco.

Nota: aquesta ruta ha estat proposada i treballada per J.